La llengua puyanawa pertany a la família lingüística pano.

Entre els Puyanawa, la primera persona que va plantejar per primera vegada la necessitat de la preservació lingüística del grup va ser Railda Manaitá, que fins i tot sense suport extern ni material educatiu, va tractar d’inculcar aquest valor en els altres indis, a través de classes on s’ensenyava l’idioma. Per a aquestes classes, va crear un alfabet, basat en el portuguès, i va fer una llista de paraules i frases en la llengua nativa.

La llengua puyanawa és cridada pels seus parlants Ûdikuî, “llengua veritable”. El nombre de parlants actius era, en el moment de l’enquesta sobre el terreny (juliol de 1990) de dotze, en una població de 385 persones. És interessant notar que els nens, que serien els elements perpetuadors del llenguatge són monolingües en portuguès, la qual cosa genera un procés d’obsolescència del llenguatge o la possible extinció d’aquest valuós patrimoni cultural.

[Aldir Santos de Paula, 1992]

Llengua amenaçada

La llengua puyanawa va començar a desaparèixer entorn de 1910, quan els indis van ser segrestats i esclavitzats per ordre del coronel Mâncio Agostinho Rodrigues Lima per a treballar en l’extracció de cautxú i altres serveis de la seva hisenda. La primera disposició dels caucheros va ser la prohibició de l’ús de la llengua indígena i la creació d’una escola perquè tots els nadius aprenguin portuguès. Qui parlava puyanawa era severament castigat.

En les últimes dècades, van morir gairebé tots els parlants de la llengua, que eren nens en l’època del contacte. Després de l’esclavitud, els indis s’avergonyien de la llengua, que va ser gairebé oblidada.

En 2009, d’uns 500 indis puyanawa, només tres parlaven Puyanawa: Railda Manaitá, de 79 anys, l’únic fluente en l’idioma; el seu germà, Luiz Manaitá, de 85 anys; i l’ex cacic Mario Puyanawa, de 65 anys.

Malgrat l’esforç per reprendre la llengua, els resultats són encara limitats: cap estudiant pot mantenir un diàleg en puyanawa.

[Luiza Bandeira / Folha de Sao Paulo, 2009]